Els infants “haurien de dormir amb els pares fins els 5 anys” (Margot Sunderland)
Interessant article sobre la publicació d’una nova recopilació d’estudis que continuen confirmant els beneficis de coallitar o no deixar plorar en pro d’unes “necessàries” rutines en la salut dels infants. L’estudi de les conseqüències nocives pels infants d’aquestes formes d’ensenyament tenen un símil amb el projecte “Dormir Sin Lágrimas“, impulsat per Rosa Jové, presidenta del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Lleida.
Acaronar, com a grup de suport a l’Alletament Matern que proclama la necessitat de la Lactància Materna Exclusiva fins els 6 mesos d’edat, recorda la necessitat de l’infant (el qual encara a aquesta edat, ni molt menys, ha estabilitzat el seu cicle de descans nocturn) de mantenir les seves necessitats nutritives i afectives. Per això dóna suport als projectes que, amb la demostració cienfíca per davant, vetllen per desterrar pràctiques nocives i promouen d’altres com ara coallitar.
Davant sistemes de criança basats en la publicitat agressiva i sense oferir cap prova científica de la seva idoneitat (mètodes Ferber, Ford o, més proper, Estivill) només podem mostrar-nos totalment en contra i desitjar que el bon fer de la ciència acabi per fer entendre que, quan algú es decideix a tenir un fill, les seves necessitats passen a ser l’absoluta prioritat i que no podem malmetre la seva salut, fet demostrat a molts estudis, només per tenir més temps: si es vol tenir més temps, la opció de tenir fills ha de ser novament valorada.